(Seminari “Acotando el infinito…”. ESDI- Escola Superior de Disseny, Sabadell, febrer 2003)

Els conceptes de creativitat i gust: orígens i evolució. Del romanticisme a Schopenhauer i Wagner. L’obra d’art total. L’art com a “religió de l’avenir”. Lou Andreas Salomé: la creació com a últim mite. Creació i re-ligio.

La crítica de Nietzsche a la décadence. Pensar després de la mort de Déu. Modernitat i postmodernitat. Estetització del  món. Una “bona mirada”:  el “gran estil” com a potencia formalitzadora, el “gust” com a sentit del límit i de la distància.

De Nietzsche a Loos. Loos, modern i clàssic. Temps i valor. Caiguda de l’estil com a aura projectada sobre els objectes. Artesania i art. Art vs. arquitectura i disseny. Una arquitectura sense atributs o en suspens. Engelmann-Wittgenstein: “separar i dividir correctament”.

Desencantament i reaccions compensatòries. Autonomització d’esferes i falses sutures. Crisi de la integració del simbòlic  i el pràctic. Crisi de l’experiència. Crisi de “sa majestat el jo”. Lukacs, Benjamin, Adorno. “S’ha posat massa temps l’accent en la creativitat” (Benjamin).

Musil / Valéry. Dansa vs. marxa, el creatiu vs. el mecànic. Obrir espais abans tancats segons els models de la ciència i la moral, però també constatar els límits d’aquesta possibilitat. Moda i “superstició del nou”. Una mirada lenta i discriminant vs. l’execució apressada i la persecució de l’efecte immediat.

Expressió, teràpia i mitologies: Wittgenstein/Valéry. Wittgenstein: gust vs. “vida originaria”: “el gust regula: l’engendrar no es cosa seva . El gust fa acceptable”.

Duchamp: “El gust és un costum. La repetició d’una cosa acceptada”. “No ser fixat a cap carril”. “Contradir-me per tal de no seguir el meu gust”.  Picabia: “el bon gust cansa, igual que les bones companyies”. “Suprimir l’absurda aureola semblant a la dels sants”. Contra l’art com a substitut de la religió; contra els creadors com a nous capellans.