Conferència a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, 17 de gener de 2007.

Robert Musil (1880, Klagenfurt), un home sense atributs? Un home en estat potencial o estat de suspensió. Viure en el sentit de la possibilitat: no donar més importància al que és que al que no és (però podria ser). Despreniment i disponibilitat. L’absència com a valor. Musil / Valery (la intel·ligència com a culpa). Canvis de rumb: enginyeria, matemàtica, filosofia i psicologia experimental… L’escriptura com a “exigència màxima” vs. el periodisme. Els “dictadors de l’esperit“ i “els grans escriptors de l’època de la “industrialització de l’esperit” (el temps dels grans espectacles i els grans magatzems). Finis Austriae, fi de civilització. “Anys sense síntesi”, “vida sense forma”. Europa, un Luna Park. Opacitat. Una revista il·lustrada, símbol de l’època. La ciència i l’assaig com a eines d’educació. La realitat com a tasca i invenció perpetua. Un fer-se constant i inacabable. Subjecte ètic com a pluralitat dinàmica vs. caràcter substancial i unitari (“Ineluctable absència de caràcter en l’home modern”). Ètica i creació. Una moral de valors funcionals i temptatius. L’altre estat vs. mística de pacotilla. Moral creadora vs. moral reglamentadora. Ètica = estètica; el be i el mal com a funcions variables o valors de funció que depenen del context. L’escriptura com a laboratori ètic. Noves variables i combinacions: introduir tensions que posin en qüestió les ordenacions vigents, explorar dominis inconeguts, eixamplar el registre de possibilitats interiors. Materials per a una nova manera de pensar i de sentir. Una obra en evolució però única. Ja en Les tribul.lacions del jove Torless (1906): plasmar una idea, no un esdevenir lineal, determinat per condicionants psicològics o sociològics. Torless i els números imaginaris. Veure “totes les coses sota dues formes distintes”. De l’anhel de ser una nena al mite de la germana. Unions (1911) -dues narracions escrites simultàniament amb Els exaltats, estrenat el 1921-: “un horitzó nou, esbossat, on no hi ha encara coses”; imatges dictades per la corporalitat, entre somni i vigília. De Tres dones (tres narracions publicades el 1924 però escrits abans) a Agathe, la germana d’Anders-Ulrich, l’home altre o sense atributs. D’Anselm, Thomas i Stade (Els exaltats) a Ulrich. La guerra. “Un ganivet que descendeix del cosmos, un àngel femení”. Els merles. Pagines pòstumes escrites en vida, narracions publicades el 1936 però escrites abans. L’obra d’una vida. Der Mann ohne Eigenschaften. Atributs de tots (Allesschaften) o atributs sense home. Sentiment i enteniment, racionalitat i mística, l’estadístic i l’inaferrable. Afrontar i invertir el buit per trobar noves condicions de sentit, perdre peu sense renunciar a estar orientat, estimar la paradoxa sense abandonar-se a l’amorfisme. Mantenir-nos en estat de puresa per un món que ha de venir (però que potser no vindrà “si no complim millor que fins ara les nostres comeses”). Un joc de miralls. Un nou mode de ser home i/o dona: l’hermafrodita. Dos bessons vestits de Pierrot en una gruta de reflexos. Viatge als confins d’allò possible. Utopia i quotidianitat. No dir res sinó allò motivat. L’”arbre de la precisió” i el “somni d’ulls oberts”.