Jornades Art i Memòria, Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró (abril de 2006)

W. Benjamin

“Sentiment complex del temps”, “la imatge, cristall de temps”: Carl Einstein; de W. Benjamin a G. Didi-Huberman i G. Agamben: la temporalitat de l’art enfront del temps linial i homogeni. Citació i reminiscència; tacte i presència d’esperit. Haussmann o el desert. Imatge i història.

La història objectiva com a opi: Marx, Nietzsche, Benjamin.

L’etern retorn del mateix i “la petita moneda d’allò actual”.

Un carnaval de màscares.

“Esberles del passat” que ens concerneixen. Tradició vs. patrimoni.  El Jetztzeit(temps-ara: l’instant de cognoscibilitat i perill en què el present enllaça amb “la  tradició del oprimits”) vs. progrés. La necessitat d’una trama i d’allò que trenca la trama.

I. Bachmann: un tall en vertical. “La memòria ho és sempre de la guerra”. El temps horitzontal i estratificat de la història, el temps buit de la premsa.  Inutilitat de les víctimes. Exigència de veritat.

Els periodistes: “actualistes” (Scnhitzler) i força oracular (Kraus).  Present perpetu i etern retorn del passat.  G. Debord i G. Agamben.

“Portar el passat davant de la justícia” sabent que no hi ha tribunal ni restitució possible. No barrejar diversos models de temporalitat, no absolutitzar la força ni els drets de les víctimes, no ontologitzar les nocions de justícia i de poder. Fer ressonar veus emmudides, fer present, fer justícia (vs. Dret i Estat d’excepció). Nietzsche, Heidegger, Gramsci, S. Weil, G.  Agamben, J. Rancière.