Fundación M. Botín, Santander (novembre 2003); Institut d’Història Vicens Vives,  Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (novembre 2003).

Per què fisionomia i no espèrit o idiosincràsia? Una cultura dels sentits. El Pràter.

Un espai heterogeni de contorns flotants més definit per la música i les idees que per fronteres geogràfiques o històriques. Fisionomia dual vs. identitat compacta, l’àguila bicèfala vs. Reich Prussià. L'”Europa Central dels pobles”, la “monarquia de les contradiccions”, l'”Imperi de la paradoxa”.

Tradició barroca i mite de l’Imperi. De Grillparzer i Sacher-Masoch a Hofmannsthal i Broch. Una cultura anti-heroica. Vörmarç i Biedermeier. Franz Joseph, el “monarca abstracte per antonomàsia”. Una temporalitat lenta i discontínua. La Felix Àustria i el doble vessant de la resignació.

L’ambivalència del vals. Anton Romako. Del període liberal a la fi de segle. Weininger, Freud, Schnitzler.

Jung Wien i Secession. Klimt, Otto Wagner, Olbrich i Hoffman. Entrellaçament d’art, vida i naturalesa. Crisi del jo i fusió eròtica. Sine amor sine artis non est vita. Lou Andreas Salome

La ciutat de les quatre psicologies. Steinhof. Més enllà del Modernisme: Otto Wagner, Mahler… Descategorització i depuració.

Kunstschau de 1908 i Kunstschau de 1909. Kokoschka, Schiele, Gerstl, Schönberg, Kraus, Loos, Trakl, Musil, Kafka. La tercera generació. El místic i el quotidià, ironia i utopia, estadística i transgressió.

La casa de Ludwig Wittgenstein per a Margarethe. Excavar i llaurar el camp del llenguatge. Pensar sense fixar-se un carril. Diàleg i interacció. Rigor i tensió ètica vs. periodisme i decadènce. Judeitat i nazisme. Desautorització del mític i grandilocuent. Memòria i extraterritorialitat. J. Roth, I. Bachmann, E. Canetti, Billy Wilder.